Manuel de Pedrolo
Fragments d’algunes de les seves obres
- Balanç fins a la matinada
" Cal cercar-lo. Per què? Ho ignora. Però ara li cal cercar-lo, a través dels anys, del teixit de la seva pobra vida. Arribar en un punt que pugui dir-se: d'ací parteix tot. Sense això, res no hauria estat com és. La meva vida hauria estat una altra. No pot modificar-se res, ja. Mai no podrà modificar-se res. Ho sap. És massa tard, és massa vell. Ja ha viscut la seva vida. Malgrat tot, cerca. És l'únic que pot fer, ara: cercar. Temps enrera, temps abans. Quan era un home.”
-Elena de segona mà.
" La senyora Solana, que també era al ball, sense el seu marit, perquè ell no hi anava mai, tenia el front solcat d'arrugues i manifestava visiblement el seu disgust. Tothom patia una mica. Semblava que havia de passar alguna cosa. La gent no havien vist mai res de semblant. Però no va passar res. Els dos joves seguien ballant i, quan la música cessà, tornaren a la taula. També els altres amics i amigues que la compartien amb ells. Però, encara que la compartissin, era com si fossin a molts quilòmetres de distància. L'Enric no va dir ni un sol mot a cap de les altres noies. Ni l'Elena tornà a adreçar la paraula als seus companys. Ells dos formaven un món a part. "
Natàlia Bel i Albert Garcia
