continuació de LES CRÒNIQUES

Crònica de Pere III el Cerimoniós

La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III -que diu que vol que el llibre es digui Llibre en què es contenen tots los grans fets qui són entrevenguts en nostra Casa, dins lo temps de la nostra vida, començant-los a nostra nativitat-, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319, data del seu naixemet, i 1369), 33 dels quals corresponen al regnat que va exercir al llarg de 51 anys.

Com les altres cròniques trovarem:

-Pere III el Cerimoniós

-Finalitat de la Crònica

-Autoria

-Pere III a través de la Crònica

-Alguns dels moments més importants de la Crònica de Pere el Cerimoniós són:

·L'annexió del regne de Mallorca

·La guerra de les Unions

·Conflictes a la Mediterrània

LES CRÒNIQUES

En aquesta pàgina poden trovar les croniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i per ultim Pere el Cerimoniós. També podem trovar el index, introducció, bibliografia, credits etc.

EL LLIBRE DELS FEITS DEL REI EN JAUME, on explica sobre el llibre i la vida de Jaume I a través del Llibre dels feits,podras trovar en aquest apartat:

-Característiques principals de la Crònica:

-Alguns dels moments més importants de la Crònica de Jaume I són:

hi ha molt més...

La crònica de Bernat Desclot o
Libre del Rey en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats

I aquesta és l'única cosa que sabem de Desclot. La seva identitat no ha pogut ésser mai documentada ja que en l'extensa i detallada documentació del regnat de Pere el Gran no apareix ningú amb aquest nom.

La crònica:

Tal i com ell mateix ens diu a l'inici del llibre, Desclot tracta en la seva crònica
dels grans feits e de les conquestes que feeren sobre sarraïns e sobre altres gens los nobles reis que hac en Aragó qui foren de l'alt llinatge del comte de
Així doncs, la comença explicant els esdeveniments que van propiciar el naixement de la confederació catalanoaragonesa i la continua amb els regnats dels, fins aleshores, reis de la confederació.

En aquesta part trovaras:

-Característiques de la Crònica
-El protagonista: Pere II el Gran

-El regnat de Pere el Gran a través de la Crònica de Desclot

Jaume I.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa, d'on era governador, el 1336. Tal i com ell mateix ens explica, l'any 1325, al seixanta anys, instal·lat a la seva alqueria de Xilvella, a l'Horta de València, va iniciar la redacció de la Crònica que porta el seu nom.[...]

En aquesta crònica trovarem:

-La vida de Ramon Muntaner a través de la seva crònica

-Finalitat de la Crònica

-Característiques principals de la crònica

Roger de Flor, un dels personatges de la Crònica de Ramon Muntaner/ Julián García

Els almogàvers eren unes companyies de soldats mercenaris, sobretot catalans i aragonesos, que s'havien constituït lluitant al servei de la corona catalanoaragonesa a la Península Ibèrica contra els sarraïns. Més endavant, van participar en les Guerres de Sicília al servei del rei Frederic II. En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla.

A començaments del segle XIV, la Pau de Caltabellota va obligar Frederic II de Sicília a dissoldre el seu exèrcit, integrat, principalment, per mercenaris almogàvers.

Roger de Flor va ser un dels comandants més importants dels mercenaris almogàvers d'aquest exèrcit. Era el segon fill d'un noble alemany anomenat Richard vom Blum i d'una dama italiana d'una família benestant de la ciutat de Brindisi. Aquest personatge també va ser conegut com a guerrer de fortuna, corsari i antic templer, que va optar per entrar al servei de l'emperador bizantí Andrònic II, interessat a frenar l'avanç turc. Roger de Flor es va dirigir a Constantinoble amb més de 6.000 almogàvers i un bon nombre de cavallers. Entre aquests hi havia Ramon Muntaner, que va escriure una crònica de l'expedició.

Després d'aconseguir diverses victòries a l'Àsia Menor, tot despertant alhora l'odi popular pels abusos dels seus homes, Roger de Flor va morir víctima de les intrigues de la cort imperial bizantina. Aleshores, els almogàvers van formar la Companyia Catalana d'Orient, amb base a Gal·lípoli, que va saquejar ferotgement la costa del nord del mar de Màrmara i la del Bòsfor, en una acció que es va conèixer com la "venjança catalana".

Dins la Crònica de Ramon Muntaner he escollit els episodis relacionats amb Roger de Flor:

El casament de Roger de Flor amb Maria de Bulgària

Roger de Flor va signar un contracte amb l'emperador de Constantinoble, dins del qual figurava el seu casament amb Maria de Bulgària, neboda de l'emperador. La cerimònia es va celebrar seguidament de l'arribada de la Companyia a la capital. Aquell mateix diu es va produir un enfrontament entre els catalans i els genovesos que dominaven la cort.


E con foren en Constantinoble, l'emperador, lo pare e lo fill, los reeberen ab gran goig e ab gran plaer, e totes les gents de l'emperi.
Mas si ells n'eren alegres, los genoveses n'eren dolents, que ben veïen que si aquesta gent hi durava, que ells havien perduda la honor e la senyoria que ells havien en l'emperi, que l'emperador no gosava fer sinó ço que ells volien, e d'aquí avant no els preara res. Què us diré? Les noces se faeren, que el megaduc pres per muller la neboda de l'emperador, que era de les belles donzelles e de les sàvies del món, e havia entró a setze anys. E les noces se faeren ab gran alegre e ab gran pagament, e fo feta paga de quatre meses a tothom.
E mentre aquesta festa era tan gran, genoveses, per llur supèrbia, mogren batalla ab los catalans, sí que la brega fo molt gran.

Roger de Flor, Cèsar de l'imperi

A finals de 1304, un cop alliberada Anatòlia, l'emperador va reclamar la presència urgent de Roger de Flor a Constantinoble: el pare de Maria de Bulgària, esposa del megaduc, havia mort i un germà del rei havia usurpat el tron.
Roger de Flor -molt despagat con en aquella saó havia a desemparar lo regne de Natoli, que havia tot guanyat e restaurat dels turcs e de dolor- va exposar el fet al seu consell i va demanar-li la seva opinió:

E finalment lo consell fo aital donat: que de tot en tot anàs acórrer a l'emperador, e que l'hivern venia a dors, e que en aquell hivern farien compliment a l'emperador d'açò que ops hauria, e puis a la primavera tornarien a Natoli.

Roger de Flor va ser rebut amb gran festa a Constantinoble. Poc temps després arribava Berenguer d'Entença per unir-se a la Companyia. Roger de Flor va oferir a Berenguer d'Entença, amb la vènia de l'emperador, el megaducat. Ell va ser investit Cèsar de l'imperi:

E tantost con açò hac fet, l'emperador, davant tuit, féu-se asseure de prop de frare Roger, e donà-li la verga, e el capell, e la senyera e el segell de l'emperi. E cèsar és aital ofici que seu en una cadira qui és prop d'aquella de l'emperador, que no és mas mig palm pus baixa. E pot fer de l'emperi tot aitant con l'emperador. (...) E així fo creat frare Roger cèsar; e troba's que quatre-cents anys havia que cèsar no havia haüt en l'emperi de Constantinoble, per què fo la honor molt major. E con tot açò fo fet ab gran solemnitat e ab gran festa, d'aquí avant hac nom En Berenguer d'Entença "megaduc", e frare Roger "cèsar".

Més tard, Roger de Flor amb la seva família, Berenguer d'Entença i les seves tropes van dirigir-se a Gal·lípoli, prop de l'antiga Troia, per passar-hi l'hivern.

Assassinat de Roger de Flor

Decidit a tornar a Anatòlia a la primavera, Roger de Flor va traslladar-se a Constantinoble per tancar les condicions econòmiques amb l'emperador qui, en un primer moment, va oferir a la Companyia una "mala moneda", una moneda amb un contingut de metall molt més baix del que corresponia. Els tractes es van tancar amb la concessió a Roger de Flor de tot lo regne del Anatoli e totes les illes de Romania; e que passassen al Natoli, e que el cèsar partís ciutats, viles e castells per sos vassalls.

De retorn a Gal·lípoli va enviar la seva família -la seva dona estava embarassada de set mesos- a Constantinoble i va dirigir-se a Andrinòpoli per acomiadar-se del fill de l'emperador, Miquel Paleòleg. Malgrat els advertiments de la seva família i del consell de la Companyia, que es va reunir diverses vegades per intentar convèncer-lo del perill que corria, ningú no el va poder dissuadir de les seves intencions.

Com lo cèsar partí de Gal·lípoli, de la host, ell deixà per cap e per major lo megaduc En Berenguer d'Entença, e en Bernat de Rocafort per manescal de la host; e així anà per ses jornades tant, que venc a la ciutat d'Andrinòpol. E el fill de l'emperador, xor Miquel, eixí-li a carrera e el reebé ab gran honor, e açò féu lo malvat per ço que veés ab quina companya venia. E con fo entrat a Andrinòpol, lo fill de l'emperador estec ab ell, ab gran goig e ab gran alegre que el cèsar féu d'ell; e xor Miquel faïa d'ell atretal.

El vuitè dia de la seva arribada, Miquel Paleòleg va homenatjar Roger de Flor amb un sopar i li va preparar una emboscada:

(...) e con hagren menjat, aquell Girgon, cap dels alans, entrà en lo palau on estava xor Miqueli ab sa muller e el cèsar, e van trer les espaes e van tot especejar lo cèsar e tots aquells qui ab ell eren; e puis per la ciutat mataren tots quants ab lo cèsar eren venguts, que no n'escaparen mas tres qui se'n muntaren en una campaner.

Inicialment vaig trobar que Roger de Flor es va dirigir a Constantinoble amb més de 6.000 almogàvers i un bon nombre de cavallers. L'episodi de Roger de Flor, Cèsar de l'imperi, també parla d'això, de quan el pare de Maria de Bulgària havia mort i un germà del rei havia usurpat el tron. Llavors es va reclamar la presència urgent de Roger de Flor a Constantinoble.

Roger de Flor va morir víctima de les intrigues de la cort imperial bizantina. Aleshores, els almogàvers van formar la Companyia Catalana d'Orient, amb base a Gal·lípoli. D'això en parla Ramon Muntaner a l'episodi de l'assassinat de Roger de Flor, on de retorn a Gal·lípoli va enviar la seva família a Constantinoble.

Webgrafia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Roger_de_Flor

http://www.tv3.cat/historiesdecatalunya/documents/doc109528419.htm

http://www.xtec.cat/recursos/catala/croniques/cronicamuntaner.htm

Julián García

Cavallers de la taula rodona i novel·les de Chrétien de Troyes

Els cavallers de la taula rodona, és una ordre de cavalleria mítica llegendària, que apareix en la literatura i en les llegendes artúriques. Segons aquestes, l'ordre va ser fundada una vegada en que Arturo va ser proclamat rei de Britania i va fundar la seva cort en Camelot. El rei de Leodegrance, que governava les terres de Cameilard, amb motiu de les noces de la seva filla amb el rei Arturo li va regalar la taula que va donar origen a l'ordre. La taula tenia cent cinquanta places que no sempre estaven cobertes, i en elles es van asseure els més dignes cavallers del seu temps segons compte la llegenda, la importància que la taula fos rodona resideix en que ningú la presidia, és a dir, que els quals allí s'asseien cap estava per sobre dels demés. L'ordre va començar a decaure quan va sorgir la demanda del Sant Grial que va fer que molts dels cavallers partissin en la seva busca i molts perdessin en ella, però el final definitiu de l'ordre va ocórrer quan es van descobrir els amors adúlters entre l'esposa del rei, Ginebra i el primer cavaller d'est, Lancelot, el que va portar a una guerra civil i a la mort del rei a les mans de Mordred.
El simbolisme de la taula rodona va anar canviant amb el temps: comença sent un símbol de la fraternitat dels cavallers, d’una societat en que els valors són la destresa guerrera, el valor,etc. Per anar convertint-se poc a poc en un símbol cristianitzat que estableix la vinculació entre la cavalleria i la religió.
Els modèlics cavallers de la Taula Rodona (Lanzarote, Galván ...) són substituïts per un nou model de cavaller, els principis no són ja el valor i la proesa bèl.lica, sinó la fe, la castedat i la puresa de cor. Davant els valors profans, ara prevalen altre tipus de valors, els valors espirituals, cristians. S'identifiquen religió i cavalleria. I amb aquest "perfil" tan sols es troben tres cavallers: Perceval, Galaad i Bohort.
Alguns dels principis i característiques d'aquests cavallers, com el de la voluntat per fer o anar a la guerra, s'assemblen una mica a les que es descriuen en la crònica de Desclot.

Chrétien de Troyes va escriure diverses novel·les, i algunes d'elles són:

- Lancelot o el cavaller de la Carreta, que narra les aventures del cavaller Lancelot a la recerca de la reina Ginebra, presonera de Meleagant, i constitueix un clar exemple de l'amor cortès, terme que designa una sèrie de regles que regeixen la relació entre un amant i la seva dama. La dama sempre pertany a una classe superior a la de l'amant, i aquest ha de portar a terme certes proeses i sacrificis per tal de demostrar el seu caràcter extraordinari i la seva devoció per l'ésser estimat.

- Perceval o el conte del Graal,(començat a escriure cap a 1180), inicia la tradició de la matèria cavalleresca. Amb aquesta narració, l'autor introdueix el món mític de la cort del rei Artús i els seus cavallers, que busquen el Greal on es va recollir la sang de Crist crucificat. La novel·la va quedar interrompuda per la mort del seu autor, el que va afavorir l'aparició de diverses continuacions i exploracions en aquest tema literari.

Webgrafia:
http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/a/b/Caballeros_de_la_Mesa_Redonda_f675.html
http://blog.educastur.es/educacine/2007/04/22/excalibur/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Chr%C3%A9tien_de_Troyes
http://es.wikipedia.org/wiki/Lancelot,_el_Caballero_de_la_Carreta
http://es.wikipedia.org/wiki/Perceval,_el_Cuento_del_Grial

Natàlia Bel

.PÀGINA WEB DE RAMON LLULL/ Sandra Buedo Tornero


En la pàgina http://quisestlullus.net tracta sobre RamOn Llul. Ens presenta la seva informació sobre la seva vida, obres...Tota aquesta informació la podem veure en diversos idiomes.
En la pagina web hi ha 10 apartats sobre Ramon Llull que explica diferents coses sobre ell:

-Primer apartat: d’introducció Ramon Llull: explica la vida de Ramón Llull en un breu resum.

-Segon apartat: “El pseudo Ramón Llull”: en questa apartat ens parla sobre les seves obres, les critiques que van tindre cada una d’elles i les seves reaccions

-Tercer apartat: “ Lul•lisme” : en aquest apartat es mol especial perquè no tot parla de Llull sinó de que es el lul•lisme i com va tenir aquella època en la literatura.

-Quart apartat:"El seu context”: explica on va néixer Llull que va ser en Mallorca i la història de Mallorca : com la van colonitzar, les guerres...

-Cinquè apartat: “ Vida coetanea”: es a dir aquesta paraula fa referència sobre la vida religiosa de Llull.

-Sisè apartat : "L’art”: parla sobre el recorregut que ha tingut l’art en tot el temps i com la compara amb Llull.

-Setè apartat: “Obres”: nombra les diferents obres que ha tingut Llull i també apart de això parla sobre el pluril•lingüisme.

-Vuitè apartat: “Repertori d’imatges”: en aquesta apartat pots fer un clic en diferents obres i surten imatge sobre elles.

-Novè apartat: “Cronologia”: Parla sobre la cronologia de Ramon Llull des de que va néixer (1232) fins que va morir (1316)

-Dècim apartat: “Bases de dades Ramon Llull”: en aquest apartat es una mica d’informació de la web per aquí esta escrita, on han agafat l’ informació, que té accés a tots el públic i en diversos idiomes.



Sandra Buedo Tornero

El Roman de Renart és una obra composta per relats curts independents, de vegades en prosa, però en la seva majoria en versos octosílabs. Escrits en francès, llengua romanç d'on li ve el nom de roman, existeixen 27 branques escrites, al llarg dels temps, per autors diferents. Aquests relats estan protagonitzats per animals, sent els principals el llop « Ysengrin » i sobretot la guineu « Renart ».

El Barlaam i Josafat, hereu del Calila i Dimna i del Sendebar, analitza detalladament l'herència i les fonts que van influir en la gestació del Barlaam i Josafat. Entre elles, Carner esmenta el Lalita-Vistara, el Panchatranta, la Disciplina Clericalis, a més dels ja esmentats Calila i Dimna i Sendebar. En totes elles topem amb el mateix argument: un rei que no té fills i que implora als cels el naixement d'un tema que ja trobem en Abraham ,aquest fill després d'una sèrie d'esdeveniments es convertirà en eremita i abraçarà la religió i la recerca de Déu, Bé absolut de totes les coses), ens porta l'episodi que després tractarem en les dues obres de Llull. Sant Josafat, després d'adoptar la religió cristiana, haurà d'enfrontar-se a belles dones que li requereixen de pecat de luxúria en tot moment; el mag Theodas, per a enfonsar l'esperit de Josafat ho tancarà en una cel•la amb nombroses donzelles de gran bellesa que intentaran seduir-lo i pretendran induir-lo al delicte carnal:

alex pérez

http://www.revistamirabilia.com/Numeros/Num1/divino.htm

Fabula

Una noia que es deia Marta es va cambiar de ciutat i de colegi perque al seu pare
l'havian traslladat per el seu treball.
El primer dia de colegi de marta va ser horrible per a ella perque no va fer ningun amic i li van fer bromes mnolt pessades i de molt mal gust.
Però un dia que tornava cap a casa es va trobar un conill que parlava. Ella al principi no ho va creure pero al final va veure que era veritat el conil parlava.
Marta es va fer amic del conill que es deia Robby i li va explicar que es lo que li preucupava,i Robby la va alludar afer amics.
Van anar pasant els dies i cada dia que es trobava millor amb els seus nous amics, però cada vegada que ella es feia un amic nou s'anava oblidant més del conill que li va alludar, Robby.
Vam pasar dos anys i Marta estava molt contenta amb el seus amics però Robby no va saver res més d'ella.

Fabula:Forma literaria de compociciò breus en las que els personatges casi sempre son animals o objectes que presentan caracteristiques humanes com el parlar el moviment etc...


Rebeca Giménez

Comparació d'un poema de Guillem de Berguedá [Laïla El Kheshen]

I
Quan veig el temps canviar i refrescar,
i no sento cants d'ocells, cadències ni modulacions
que facin el bosc i les comes retentir,
ni fulla verda no apareix ni flor no neix,
per la qual cosa als trobadors roïns i miserables
canvia la seva veu per l'hivern que els amoïna,
però jo sóc aquell que no em tombo ni m'esbiaixo,
tinc tan de goig pel fred com per el calor.
II
Amor em sabé triar bé a son profit
quan em trameté goig al cor, per això estic content,
i sabé que sabria amar i gaudir
i gentilment parlar perquè ma dama valgués més,
i començar ardidament assaigs,
que és per amor la vera medicina;
i sembla clar quan la bella em dóna el bes,
per això no desitjo duquessa ni reina.
III
Amb els senyals que em féu, que jo no goso dir,
em feú més goig que si em donés Edessa;
però no tant que jo li gosi descobrir,
que m'ha manat que no em surti de la boca
sinó cantant, i que en això no m'excedeixi;
que cent cantars he fet tot tremolant,
i mil mots dels quals no n'he divulgat ni un,
i no em recordo com comencen i com acaben.
IV
I vós, senyora, que heu fet obeir
vostre ric mèrit als nobles i als vils,
penseu en mi, i no em deixeu morir,
i sosteniu una branca del feix;
perquè amar sense profit no és fruit que engreixi,
que al més cortès li fa amagrir l'esquena.
I ja que us plagué atreure'm a amar-vos,
bé em deuríeu donar prop de vós lloc i avinentesa.
V
I per això prego a aquella que em fa llanguir
que em faci tant que mon dolor s'abaixi,
pel qual perdo molts dies el menjar i el dormir,
de vegades per goig i altres per decandiment,
e no perquè alguna vegada no em mentís ni em traís:
tant temo l'amor que em té turmentat!
I si arriba el punt que d'amar em deixi,
l'ànima d'ella se n'apartarà vergonyosa i afligida.
VI
Cançoneta, si us sabéssiu espavilar
per entrar en la cort o oferir-vos en palau
i per parlar amb la meva senyora, a qui desitjo,
us pregaria, que per mi és pressa i angoixa,
que a la bella, de qui sóc fidel i veraç,
anéssiu a dir, ja que tanta gent la revereix,
que és la millor del món i la que val més:
em meravella com mon afecte no endevina.



En aquest poema Guillem de Berguedà tracta d'amor. Parla de tot el que faria per la dama, explica que no la canviaria per res del món, que el seu amor es constant durant totes les estacions de l'any, mentre ell espera una resposta seva. S'observa un gran canvi respecte als altres sirventesos de l'autor. En aquest poema l'autor a utilitzat comparacions que valoren a la dama positivament, com els seus sentiments encara que també considera la part negativa de no poder estat a prop seu. A canvi en altres sirventesos, el tema és molt diferent l'autor demostra odi cap a persones amb insults i desaprovació davant del seus actes. Per tant, es pot afirmar que el poema no és ni tan mordaç ni tan crític com en altres sirventesos.

Un serventès és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Després de la cançó és el gènere més estès. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó. S'utilitzava per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i perquè fos fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra.
El serventès és una poesía moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc. Les variants més importants són les següents:

Serventès moral: Blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers.

Serventès personal: Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador.

Serventès polític: El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o una política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política contrària.

Serventès literari: Es tracta de manifestos, exposició de gustos literaris, critiques contra la manera de fer de determinat trobador.

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Sirvent%C3%A8s)



Aquest es un sirventés de Bertran de Born versionat per Alfons Serra-Baldó:

Trompas, tabors, senheras e penos
et entresenhs e chavals blancs e niers
veirem en brieu, que.l segles sera bos,
que om tolra l’aver als usuriers,
e per chamis on anara saumiers
jorn afiatz ni borges des doptanza
ni merchandiers qui venha de ves Franza;
anz sera rics qui tolra volontiers.

Aviat veurem trompes i tambors, senyeres, penons i insígnies, i cavalls blancs i negres. Els temps seran bons: hom prendrà als usurers tot el que tenen, i de dia no transitarà pels camins cap bèstia de càrrega amb seguretat, ni cap burgès sense temença, ni cap mercader que vingui de França; es farà ric el que estigui disposat a robar.

(http://usuarios.lycos.es/allagostera/trobadors/born.htm)


Alba Garcia Perez 1rBatx

Llibres que parlen sobre els trobadors - Juan Villazán Tovar

Be, jo soc en Juan Villazán i ara us deixo un llistat de llibres que parlen sobre els trobadors, són molt interessants.

Nom del Llibre	Autor	Editorial	Any de Publicació	Sinopsi	Font/s
Els Trobadors Catalans	Antonio Rosell	DINSIC Publicacions musicals	1 Gener 2003	És una introducció clara i exhaustiva al coneixement d’una cultura, o més ben dit, d’una civilització que ha marcat d’una manera global el món europeu de l’Edat Mitjana i totes les seves manifestacions literàries, i que ha posat els fonaments de la poesia moderna. Nota: (Fes Click aquí per veure més informació del CD)	Partitura Plus
El mundo de los trovadores la sociedad occitana medieval entre 11 00 y 1300	Paterson, Linda M	Península	1997	No he trobat cap informació sobre el contingut del llibre.	Webislam
Leonor de Aquitania: Una figura de leyenda en la época de las cruzadas y los trovadores	Minella, Alaon-Gilles	La Esfera de los Libros	2007	Leonor de Aquitania (1122-1204) té vint-i-nou anys i està casada amb el rei de França quan coneix a Enrique Plantagenet, el fill del comte de Anjou, deu anys més jove que ella. La seva trobada és un autèntic flechazo. La reina aviat aconsegueix la nul·litat del seu matrimoni amb Luis VII i uneix la seva vida i la seva destinació als de la cort anglesa.	Unilibro.es
Mujeres trovadores de Dios: Una tradición silenciada de la Europa Medieval.	Epiney-Burgard, Georgette Zum Brunn, Emile	PAIDOS ORIGENES	2007	Dones perseguides en moltes ocasions per la Inquisiciñon, i en altres cremades en la foguera com heretges, aquestes dones, no obstant això, ens han deixat obres imperibles.	Unilibro.es
Reina de trovadores: Leonor de Aquitania	Kinkel, Tania	Emecé	1998	Recursora d'una renovació cultural i estètica que va marcar el futur d'Europa, Leonor de Aquitania, imponent en el seu paper de reina i de dona, reuneix tots els requisits que fan d'una figura històrica un referent per a successives generacions	Unilibro.es