dilluns, 12 d’abril del 2010
Eric Berdala, Cristian Villón, Hector Martín, Miguel Gimenez i Eric Albarral
Check out this SlideShare Presentation:
diumenge, 11 d’abril del 2010
Petits plaers
Petits plaers
View more presentations from adalaisadelcomtearnau.
Fet per Celia, Cristina M i Katherine
dissabte, 10 d’abril del 2010
Patiment per la mort d'algú
Patiment per la mort d'algú
View more presentations from adalaisadelcomtearnau.
Fet per Natalia i Albert
dijous, 8 d’abril del 2010
Amor i venjança
Amor i Venjança
View more presentations from Jejuju.
Ramón, Jaime, Youssef i Ruben Fernandez de Castro Cambrón.
dilluns, 5 d’abril del 2010
dijous, 1 d’abril del 2010
dimecres, 24 de febrer del 2010
"El compte Guifré el pilós
Temps era temps la nostra terra
era un cami de mal passar.
Homes armats hi feien guerra.
Enlloc no hi havia pa.
A l’un costat, gent de Mahoma.
A l’altre cap, guerrers d’ulls blaus.
El qui és al mig el mal entoma.
Ningú no fa mai les paus!
Fort i valent, amb la barba cerrada
i un bell escut tot d’or,
el bon Guifré ha arribat a l’albada
i ens dón per bandera la sag del seu cor.
D’Urgell, Conflent i Barcelona,
dels Pirineus i Montserrat,
de la Cerdanya i de Girona
n’ha fet el més gran comtat.
Era ferotge però somreia,
era pelut però gloriós.
era un cabdill de bona jeia
el comte Guifré el Pilós.
Fort i valent, amb la barba cerranda..."
Eric Berdala, Cristian Villón, Miquel Gimenez, Eric Albarral i Hector Martín
diumenge, 21 de febrer del 2010
Curial e Güelfa
Nosaltres hem escollit la novel•la Curial e Güelfa, una de les obres més importants del gènere de novel•la cavalleresca en català, perquè ens va cridar l’atenció que aquesta novel•la fos anònima i, a més, el seu contigut que també ens atreia.
Jo, Juan Curial, he fugit de casa i m’aniré a la del marquès de Jesus Montferrat que em criarà i em donarà feina a casa seva.
M’he enamorat de la germana del marquès, la Juliana Güelfa, i cada cop la tinc més a prop gracies al seu home de confiança, Álex Melcior de Pando, que l’està aconsellant de casar-se amb mi.
La Juliana té dos ancians que l’acompanyen, se senten gelosos de mi, i estan tramant un pla per fer enfadar al marquès, però no ho han aconseguit.
He passat moltes aventures des de que soc aquí, viatges que mai oblidaré, però ha valgut la pena. El rei i la reina van demanar a la meva estimada que es casés amb mi, ella va acceptar molt joiosament.
El rei, molt generós, ens va donar el principat d’Aurenja i a partir de llavors vam estar setmanes de festa celebrant el nostre amor i al acabar vam tornar amb el marquès i la marquesa, juntament amb Álex Melcior de Pando a Montferrat.
Per: Juan Villazán, Álex Pérez, Jesús Montero y Julián Camilo.
Una historieta basada en Tirant Lo Blanc:
Hem escollit aquest llibre, sincerament per que ens trobàvem una miqueta escasses d’imaginació, i ens ha semblat fàcil i divertit utilitzar l’idea del llibres de cavalleries, agafant el nostre Tirant com a referència, però dotant-li la volta i parodiant una mica el món màgic dels cavallers.
Aquí, estimats lectors, no trobareu pas cap princeseta bleda que demani ser rescatada, el nostre petit relat de cavalleries, canvia la visió comuna d’un dolent, un heroi i la víctima, però deixem estar tants formalismes, i comencem a explicar el que realment en interessa, l’historia de com Cristina la dels tirabuixons d’or i Núria de les ulleres màgiques van rescatar al Princep Albo de les mas de la bruixa Verónica.
El dia va néixer entre cants d’ocell i cabrioles d’esquirols trapelles, a la cambra del príncep Albo, que dormia tranquil·lament entre llençols rebregats, i cartes d’admiradores tirades per terra, va semblar esclatar la xemeneia, on les ultimes cendres lluitaven per mantenir la vida, va aparèixer la Bruixa Verónica enfurismada, cridant i fent un gran rebombori, intentant despertar d’aquell plàcid son al Princep. Aquest, desprès d’unes quantes sacsejades, queixes i el brutal atac per part de la bruixa, de destapar-lo, fent que els peus li quedessin freds, va despertar-se entre petits grunys de fúria per no poder seguir dormint. La bruixa va cridar altre cop d’una forma tant ràpida que nomes el nostre Albo va entendre les seves paraules, el cas, es que ell va respondre un fort no, i abans de que ell pogués agafar s’as armes i lluitar com el valent heroi que se suposava que era, Verònica el va prendre con un sac de patates sobre l’espatlla, i entre els crits de terror del Princep , va tornar a desaparèixer per la xemeneia.
Les princeses Cristina i Núria es dirigien cap a la cambra del seu germà Princep, per poder fer possible el gran fet de despertar-lo, aconseguir que es rentés i vestís, i més tard poder anar a veure a sa mare, reina de tot el regne de Cornellà del Llostengat, reialme de dragos i fades, de princeses, prínceps, bruixes i bruixots. Però al remoure el llençols, mirar sota el llit, al bany i a l’interior de l’armari i no trobar al Princep dormint-hi, es van espantar, no eren ni les 12 del matí, era del tot impossible que el seu germà estigues despert! Van córrer a avisar a la seva mare, però segons van informar-les havia marxat a un balneari per desfer-se del estrés de portar la corona sobre el cap, i com que es trobaven en temporada baixa de conflictes i problemes, va decidir marxar i deixar els seus tres descendents al seu càrrec uns dies. Les dues dames, espantades i preocupades van córrer cap a l’exterior, coneixent qui seria el causant del segrest de son germà. Ja que una forta enemistat amb un bruixa que vivia en un casa propera sempre acabava discutint amb ell. Desprès de pujar unes terribles i altes escales arriaren a la cambra de la Bruixa Verònica i des de fora s’escoltaven els plors i supliques de son germà, espantades van tirar al porta a terra amb un cop sec de tacó, i van trobar el terrible espectacle, o més ben dit vergonyós del Princep lligat a una cadira, obligat a menjar verdures i carn. Al sofà, seia sa mare que contemplava indignada com son fill només volia cruspir pastissos, però nio carn, ni peix, ni fruita ni verdura i com amb encanteris la desesperada bruixa Verònica intentava fer-lo menjar quelcom que no xocolata!
Les princeses Cris i Núria, només van poder riure i demanar-li un lloc al sofà a sa mare, per mirar com Albo menjava un petit tros de carn.
Núria Celma, Cristina López, Verònica Coca i Alba Garcia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
