La albada es un cant tradicional d’origen trobadoresc que expressa la tristesa de la gent quan ve el mati i son mols populars a tots els racons de Catalunya .
També es poden dir cançons de noses, son interpretacions que es realitzen en honor dels resen casats just abans del començament del banquet nupcial, o també abans d’un sopar.
Albada composta per Hèctor
Senyora, senyora que feliç se’t veu
Amb el que quan es mori serà el teu hereu
Desprès de contraure matrimoni encara que
Ja se que no tens pas de ganes de que set mori.
Desprès d’aquest dia tan preciós
La vida t’haurà canviat, o això es que vols
Jo davant de tota la família us dic que sortirà tot mol bé
No t’amoïnis això jo ja de segur que ho sé.
Tindreu una bonica família
No se com es dirà la teva filla, si Marta o Cecília
El que si que se segur
Es que sereu una família sense cap mena d’apur.
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada