dilluns, 18 de gener del 2010

I ja tenim part del Molt soroll per no res

Hola trobadors!
Hem pogut fer un primer avançament del treball d'aquesta pel·lícula. De moment, encara que hem posat la música a les diapositives, és millor que abans de clicar-les, us poseu la músiqueta que també us adjuntem!
A veure si aconseguim penjar-ho com ho havíem fet!



divendres, 15 de gener del 2010

MOLT SOROLL PER NO RES

La pel·lícula està basada en una obra de Shakespeare. Mostra la societat d'aquella època i les diferents actituds que ens podem trobar al llarg de la nostra vida pel que fa a l'amor. No tot el que comença malament ha d'acabar igual, pot acabar bé i amb alegries, com és el cas d'aquesta pel·lícula.

Nosaltres, en comptes de realitzar un video, hem decidit fer un powerpoint, enfocat en les paraules que recita una de les protagonistes en començar la pel·lícula. Per problemes tècnics aquesta representació no s'ha pogut penjar en el blog, però està a l'espera... No patiu nenes, no patiu!

Silvia, Rebeca, Cora, Idaira, Laura i Sandra



El Club dels Poetes Morts


El nostre video, intenta ser un petit conjunt d'algunes escenes importants ,o que ens han agradat, de la pel·lícula.
Hi apareixen escenes com les reunions al club, el suïcidi d'en Neil o l'acte del alumnes per mostrar el seu recolzament al professor.
Aquest video està iniciat per una de les frases de la pel·lícula:
" Vaig anar als boscos perque volia viure a conciéncia, volia viure a fons i extreure tot el suc a la vida. Oblidar tot alló que no fós la vida, per no arribar a la mort i descobrir que no havía viscut "

TORNO A INAGURAR EL CLUB DELS POETES MORTS
"Carpe Diem"

Treball de: Núria Celma, Verónica Coca, Alba Garcia i Cristina López.

Amb la col·laboració de: Jaime, Miquel, Cristian, Hector, Sandra, Alex, Silvia, Cristina M, Juan i Ramón.

http://www.youtube.com/watch?v=1IEni_qJoeQ
o
http://www.youtube.com/user/bluexalba

Esperem que us agradi :)

divendres, 20 de novembre del 2009


En aquest fragment del curial e güelfa representa la part final quan curial mostra els sentiments d’amor tant fort que sent cap a Laquesis. Per part de Laquesis l’amor que sent es molt fort i ho demostren tant que fins i tot tothom va conèixer que estaven enamorats, i la reacció de curial va ser semblant a la que va mostrar Laquesis.

En les semblances aquest fragment final que acabem de llegir es l’amor el que si assembla i la forma d’estimar, Curial es un cavaller sense cap títol nobiliari en canvi Laquesis era una donzella de la princesa i estava protegida per aquesta. Això fa impossible l’acceptació dels altres ducs i comtes i com el mateix rei, i això el fa semblar a tirant lo blanc. La principal diferència es que curial s’enamora d’una donzella segons el fragment, i llavors a curial se li fa més accessible el amor d’aquesta donzella. Una altre diferència es que tirant manté l’amor en secret i es reuneixen per mostrar l’amor en secret però curial ho mostra públicament. Una altre diferencia es que curial no mostra cap enginy al mostrar l’amor que sent en canvi tirant ho fa amb enginy amb el joc del mirall.

dilluns, 16 de novembre del 2009

Lectures

En aquesta pàgina de Versals (cliqueu a sobre de Versals) trobareu informació de les lectures de batxillerat, tant de la matèria comuna com l'optativa de modalitat que es fa a 2n de batxillerat. A més a més, trobareu un test per saber com aneu en la lectura.

dissabte, 14 de novembre del 2009

Joan Rois de Corella

Nascut a València, Joan Roís de Corella (1435-1497) és un dels escriptors catalans més importants del segle XV. La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell se sabia de memòria algunes de les seves obres .

Roís de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. No va arribar a ser mai sacerdot, sinó que només va rebre els ordes menors, per la qual cosa va poder tenir dos fills sense estar casat i sense ser malvist per la societat de l'època. Corella escriu en un estil retòric, filigranat, culte, en una prosa cuidada que imita els autors clàssics i que ha estat anomenada pels crítics prosa d'art o prosa artitzada. El seu estil, que no té res a veure amb el to col·loquial, va tenir, com hem dit, seguidors i imitadors.
La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa.
La seva obra en prosa es divideix en dos blocs: les narracions mitològiques (1456-1458) d'una banda (fruit del seu amor pels clàssics) i les proses religioses de l'altra (derivades de la seva condició d'home d'església).

dimecres, 11 de novembre del 2009

sonet XLIII ( William Shakespeare)

Els meus ulls millor hi veuen com més closos,
car miren tot el dia indiferents,
però et contemplen somniant, commosos,
foscament en la fosca respleendents.
¡Tu, ombra que les obres aclareixes,
com ta forma daria resplendor
al jorn clar amb foc més clar, si resplendeixes
així davant els ulls sense claror!
¡Que feliç fóra, dic, la meva vista
de poder-te mirar en el jorn vivent,
si en morta nit la bella ombra entrevista
pel dens somni als ulls cecs es fa present!
El dia és nit, mentre no et veig el rostre;
la nit, dia brillant, si el somni et mostra.

En aquest sonet podem veure semblances i diferencies entre la escriptura de Ausias March i William Shakespeare. Els dos escribien seguin una mateixa metrica, un sonet, però Ausias March feia la rima més dificil. En Shakespeare desde el amor s'adreçava també a la bellesa, la política i la mortalitat. És el treball que més es valora del poeta perque parla dels seus sentiments. Esta adreçats a un home jove i s'hi expressa l'amor que sent el poeta. En canvi Ausias escriu a dones i sempre fa referencia d'elles a traves del senyal. En canvi en Shakespeare no en tenia de senyal, ja savien a que es feia referencia.

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaanglesa/shakespeare.html

Eric Albarral Marín

Veles e vents - Raimon

(Ausiàs March - Raimon)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

(1969)

El poema i la cançó es diferencíen en que en la cançó comença a cantar desde "Io tem la mort per no ser-vos absent...", es salta tres estròfes.

El significat es veu més clar en la cançó, parla més directament de l'amor i de la mort, dels sentiments de l'autor.

Personalment, m'agrada més la cançó perque fa que el poema tingui un ritme i així fa també que sigui més entretingut i pots expressar millor el que esta escrit que no pas en un poema.

Cristina López Navarro

Novembre (Miquel Martí i Pol)

Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.

Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.

El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.

Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.

S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.


Aquest poema parla de la tardor i el que es fa quan arriba.
Rubén Fernández de Castro Cambrón.