Hem escollit aquest llibre, sincerament per que ens trobàvem una miqueta escasses d’imaginació, i ens ha semblat fàcil i divertit utilitzar l’idea del llibres de cavalleries, agafant el nostre Tirant com a referència, però dotant-li la volta i parodiant una mica el món màgic dels cavallers.Aquí, estimats lectors, no trobareu pas cap princeseta bleda que demani ser rescatada, el nostre petit relat de cavalleries, canvia la visió comuna d’un dolent, un heroi i la víctima, però deixem estar tants formalismes, i comencem a explicar el que realment en interessa, l’historia de com Cristina la dels tirabuixons d’or i Núria de les ulleres màgiques van rescatar al Princep Albo de les mas de la bruixa Verónica.
El dia va néixer entre cants d’ocell i cabrioles d’esquirols trapelles, a la cambra del príncep Albo, que dormia tranquil·lament entre llençols rebregats, i cartes d’admiradores tirades per terra, va semblar esclatar la xemeneia, on les ultimes cendres lluitaven per mantenir la vida, va aparèixer la Bruixa Verónica enfurismada, cridant i fent un gran rebombori, intentant despertar d’aquell plàcid son al Princep. Aquest, desprès d’unes quantes sacsejades, queixes i el brutal atac per part de la bruixa, de destapar-lo, fent que els peus li quedessin freds, va despertar-se entre petits grunys de fúria per no poder seguir dormint. La bruixa va cridar altre cop d’una forma tant ràpida que nomes el nostre Albo va entendre les seves paraules, el cas, es que ell va respondre un fort no, i abans de que ell pogués agafar s’as armes i lluitar com el valent heroi que se suposava que era, Verònica el va prendre con un sac de patates sobre l’espatlla, i entre els crits de terror del Princep , va tornar a desaparèixer per la xemeneia.
Les princeses Cristina i Núria es dirigien cap a la cambra del seu germà Princep, per poder fer possible el gran fet de despertar-lo, aconseguir que es rentés i vestís, i més tard poder anar a veure a sa mare, reina de tot el regne de Cornellà del Llostengat, reialme de dragos i fades, de princeses, prínceps, bruixes i bruixots. Però al remoure el llençols, mirar sota el llit, al bany i a l’interior de l’armari i no trobar al Princep dormint-hi, es van espantar, no eren ni les 12 del matí, era del tot impossible que el seu germà estigues despert! Van córrer a avisar a la seva mare, però segons van informar-les havia marxat a un balneari per desfer-se del estrés de portar la corona sobre el cap, i com que es trobaven en temporada baixa de conflictes i problemes, va decidir marxar i deixar els seus tres descendents al seu càrrec uns dies. Les dues dames, espantades i preocupades van córrer cap a l’exterior, coneixent qui seria el causant del segrest de son germà. Ja que una forta enemistat amb un bruixa que vivia en un casa propera sempre acabava discutint amb ell. Desprès de pujar unes terribles i altes escales arriaren a la cambra de la Bruixa Verònica i des de fora s’escoltaven els plors i supliques de son germà, espantades van tirar al porta a terra amb un cop sec de tacó, i van trobar el terrible espectacle, o més ben dit vergonyós del Princep lligat a una cadira, obligat a menjar verdures i carn. Al sofà, seia sa mare que contemplava indignada com son fill només volia cruspir pastissos, però nio carn, ni peix, ni fruita ni verdura i com amb encanteris la desesperada bruixa Verònica intentava fer-lo menjar quelcom que no xocolata!
Les princeses Cris i Núria, només van poder riure i demanar-li un lloc al sofà a sa mare, per mirar com Albo menjava un petit tros de carn.
Núria Celma, Cristina López, Verònica Coca i Alba Garcia.
