En aquest fragment del curial e güelfa representa la part final quan curial mostra els sentiments d’amor tant fort que sent cap a Laquesis. Per part de Laquesis l’amor que sent es molt fort i ho demostren tant que fins i tot tothom va conèixer que estaven enamorats, i la reacció de curial va ser semblant a la que va mostrar Laquesis.

En les semblances aquest fragment final que acabem de llegir es l’amor el que si assembla i la forma d’estimar, Curial es un cavaller sense cap títol nobiliari en canvi Laquesis era una donzella de la princesa i estava protegida per aquesta. Això fa impossible l’acceptació dels altres ducs i comtes i com el mateix rei, i això el fa semblar a tirant lo blanc. La principal diferència es que curial s’enamora d’una donzella segons el fragment, i llavors a curial se li fa més accessible el amor d’aquesta donzella. Una altre diferència es que tirant manté l’amor en secret i es reuneixen per mostrar l’amor en secret però curial ho mostra públicament. Una altre diferencia es que curial no mostra cap enginy al mostrar l’amor que sent en canvi tirant ho fa amb enginy amb el joc del mirall.

Lectures

En aquesta pàgina de Versals (cliqueu a sobre de Versals) trobareu informació de les lectures de batxillerat, tant de la matèria comuna com l'optativa de modalitat que es fa a 2n de batxillerat. A més a més, trobareu un test per saber com aneu en la lectura.

Joan Rois de Corella

Nascut a València, Joan Roís de Corella (1435-1497) és un dels escriptors catalans més importants del segle XV. La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la València d'aleshores, coneguda en tertúlies literàries i imitada per d'altres autors. Els manlleus de Corella que hi ha per tot el Tirant lo Blanc ho demostren: Joanot Martorell se sabia de memòria algunes de les seves obres .

Roís de Corella era cavaller, però també va estudiar teologia. No va arribar a ser mai sacerdot, sinó que només va rebre els ordes menors, per la qual cosa va poder tenir dos fills sense estar casat i sense ser malvist per la societat de l'època. Corella escriu en un estil retòric, filigranat, culte, en una prosa cuidada que imita els autors clàssics i que ha estat anomenada pels crítics prosa d'art o prosa artitzada. El seu estil, que no té res a veure amb el to col·loquial, va tenir, com hem dit, seguidors i imitadors.
La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una perspectiva desenganyada i trista. També va escriure poesia religiosa.
La seva obra en prosa es divideix en dos blocs: les narracions mitològiques (1456-1458) d'una banda (fruit del seu amor pels clàssics) i les proses religioses de l'altra (derivades de la seva condició d'home d'església).

sonet XLIII ( William Shakespeare)

Els meus ulls millor hi veuen com més closos,
car miren tot el dia indiferents,
però et contemplen somniant, commosos,
foscament en la fosca respleendents.
¡Tu, ombra que les obres aclareixes,
com ta forma daria resplendor
al jorn clar amb foc més clar, si resplendeixes
així davant els ulls sense claror!
¡Que feliç fóra, dic, la meva vista
de poder-te mirar en el jorn vivent,
si en morta nit la bella ombra entrevista
pel dens somni als ulls cecs es fa present!
El dia és nit, mentre no et veig el rostre;
la nit, dia brillant, si el somni et mostra.

En aquest sonet podem veure semblances i diferencies entre la escriptura de Ausias March i William Shakespeare. Els dos escribien seguin una mateixa metrica, un sonet, però Ausias March feia la rima més dificil. En Shakespeare desde el amor s'adreçava també a la bellesa, la política i la mortalitat. És el treball que més es valora del poeta perque parla dels seus sentiments. Esta adreçats a un home jove i s'hi expressa l'amor que sent el poeta. En canvi Ausias escriu a dones i sempre fa referencia d'elles a traves del senyal. En canvi en Shakespeare no en tenia de senyal, ja savien a que es feia referencia.

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaanglesa/shakespeare.html

Eric Albarral Marín

Veles e vents - Raimon

(Ausiàs March - Raimon)

Veles e vents han mos desigs complir,
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l'estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà;
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lat:
mas jo no creu que mon voler sobrat
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler,
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,
e sia tost en ira convertit.
E, jo forçat d'aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Amor, de vós jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me'n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està:
A joc de daus vos acompararé.

(1969)

El poema i la cançó es diferencíen en que en la cançó comença a cantar desde "Io tem la mort per no ser-vos absent...", es salta tres estròfes.

El significat es veu més clar en la cançó, parla més directament de l'amor i de la mort, dels sentiments de l'autor.

Personalment, m'agrada més la cançó perque fa que el poema tingui un ritme i així fa també que sigui més entretingut i pots expressar millor el que esta escrit que no pas en un poema.

Cristina López Navarro

Novembre (Miquel Martí i Pol)

Comença el mes de novembre,
castanya va, castanya ve,
i panellets també.

Un començament tan dolç
més d'una vegada enfita,
per això és molt prudent
menjar sense demesia,
perquè no queda gens bé
pecar de golafreria.

El mes comença amb Tots Sants,
després ve Santa Cecília,
patrona, com prou se sap,
del ritme i la melodia
que ens desvetllen els sentits
si més no per les musiques.

Novembre, mes de tardor,
que l'hivern ja ens anuncies,
els teus silencis són plens
d'una música molt fina
que ens ressona al fons del cor
com una cançó petita
i ens ajuda a fer-nos grans
sense gens de melangia.

S'acaba el mes de novembre,
castanya ve, castanya va,
que el torró ja vindrà.


Aquest poema parla de la tardor i el que es fa quan arriba.
Rubén Fernández de Castro Cambrón.

Aquella tarda teníem una guerra, saps tu Déu meu que hi tinc que anar pel bé del poble i pel meu bé, vull ser un home respectat i admirat.
Què la por que tinc me la treguis, ja que no vull morir, però com bon rei que sóc, si tinc que fer-ho, el meu destí i tu senyor em fareu arribar una senyal, que per petita que sigui em guií fins on vós em vulgueu portar. Mentrestant aquestes poques hores que queden, doneu-me força per continuar d’en peus, pujar-me al meu cavall amb honor i sortir cavalcant cap a aquelles terres maleïdes, on milions d’homes moren sense raó, aquelles terres on tenim que guanyar i tornar a casa amb el cap ven alt, poguent dir: ”victòria”.
Tu senyor meu, defensem dels mals que em puguin venir, i dels mals de cap de la cort que em fan patir.

Cora Ortega, 1er batchiller

LA DAMA D'AUSIÀS MARCH

Tal com aquell que es veu atrapat,
com l’ombra que portes tot el dia darrere,
i veus la situació on podries descansar,
però no la pots aconseguir tu sol,
m’esdevé a mi un gran malestar,
i veig que vós me la podríeu treure.
Desesperada, angustiada i dolguda,
la vostra perseverància faré desaparèixer.


Per fer aquest poema m’he pautat gràcies a d’altres que va escriure Ausiàs March, així he pogut utilitzar bé el recurs de la comparació i l’estructura de l’octava i la cobla.

El sentiment que jo he intentat expressar en aquesta poesia ha sigut el d’una dona que està cansada de March, de l’actitud i la perseverància que te respecte d’ella .Això a ella li molesta, vol viure enpau, sense ningú que li estigui al darrere, ja que ella no li estima.


Què és una cobla i una octava?

Una cobla ( sinònim d’estrofa): és un grup de versos relacionats per la rima o el sentit i limitats per una pausa.
Una octava : és una estrofa de vuit versos d’art major, molt sovint decasíl•labs, amb dues o tres rimes consonàntiques.


Autor:Idaira Hornos

Bernat Metge

Bernat Metge

(Barcelona entre 1340 i 1346 -1413) fou un escriptor , traductor i primer representant de l'humanisme a les lletres catalanes. És considerat un dels millors prosistes catalans, introductor de l'estil renaixentista a la literatura catalana , amb una fina intel·ligència, i una gran sornegueria. Nasqué a l'antic carrer dels Especiers fill de l'apotecari Guillem Metge, del qual quedà orfe l'any 1359. Cinc anys després, la seva mare, Agnès, contreu matrimoni amb Ferrer Saiol funcionari de la Cancelleria Reial. Gràcies al seu padrastre va poder entrar a treballar a la Cancelleria Reial , on va fer carrera i va acabar essent el protonotari de la reina Elionor de Sicília (la tercera esposa de Pere III el Cerimoniòs. Aquesta feina li exigia uns coneixements específics com per exemple: el domini de l'escriptura tant en còpia com en redacció, coneixements de llengües utilitzades per als documents importants (llatí, català i aragonès), formació bàsica en la doctrina cristiana i fins i tot fonaments del dret.

Bernat Metge va adquirir una cultura molt rica i una bona preparació professional. Per part de pare va rebre la cultura dels professionals de la salut i per part del seu padrastre va rebre una cultura totalment de lletres: gramàtica, retòrica, dialèctica, etc. Metge va llegir una quantitat considerable d'obres clàssiques i medievals que van aportar molts beneficis a la seva formació.

Més tard fou un home de confiança del rei Joan I , però posteriorment a la mort d'aquest fou processat i empresonat juntament amb d'altres funcionaris, acusat de l'assasinat del rei i fer un ús indegut de diners públics.

Lo somni

La seva obra mestra fou Lo somni , redactat el 1399 , poc després de sortir de la presó, on se li apareix Joan I al purgatori, vingut expressament per dir-li que seria rehabilitat pel seu germà Martí l’Humà , cosa que juntament amb d'altres passatges elogiosos pel rei i per membres de la seva família fa pensar que la intenció principal de l'obra és la recuperació del favor reial, cosa que aconseguí. En la descripció dels inferns segueix força la descripció que n'havia fet Dante i mostra la preocupació pel Cisma d’Occident, ja que afirma que cap dels reis de la cristiandat des de l'inici del cisma ha entrat al cel per la seva responsabilitat en aquest, cosa que afecta a Pere el Cerimoniós i Joan I, que s'estan al purgatori fins que el cisma s'acabi.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Metge