dimecres, 11 de novembre del 2009

sonet XLIII ( William Shakespeare)

Els meus ulls millor hi veuen com més closos,
car miren tot el dia indiferents,
però et contemplen somniant, commosos,
foscament en la fosca respleendents.
¡Tu, ombra que les obres aclareixes,
com ta forma daria resplendor
al jorn clar amb foc més clar, si resplendeixes
així davant els ulls sense claror!
¡Que feliç fóra, dic, la meva vista
de poder-te mirar en el jorn vivent,
si en morta nit la bella ombra entrevista
pel dens somni als ulls cecs es fa present!
El dia és nit, mentre no et veig el rostre;
la nit, dia brillant, si el somni et mostra.

En aquest sonet podem veure semblances i diferencies entre la escriptura de Ausias March i William Shakespeare. Els dos escribien seguin una mateixa metrica, un sonet, però Ausias March feia la rima més dificil. En Shakespeare desde el amor s'adreçava també a la bellesa, la política i la mortalitat. És el treball que més es valora del poeta perque parla dels seus sentiments. Esta adreçats a un home jove i s'hi expressa l'amor que sent el poeta. En canvi Ausias escriu a dones i sempre fa referencia d'elles a traves del senyal. En canvi en Shakespeare no en tenia de senyal, ja savien a que es feia referencia.

http://www.mallorcaweb.com/magteatre/poesiaanglesa/shakespeare.html

Eric Albarral Marín

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada