El poema de Corrandes d'exili ha estat interpretat per diverses persones, vegem doncs alguns d'aquests exemples. També un breu comentari en que explico que es allò que més a remarcat del poema cada un d'ells.
El poema de corrandes d’exili interpretat per immigrasons es centra més en el sentiment d’enyorança per la seva terra, l’esperança inevitable per tornar i a l’hora el sentiment de saber que no podrá.. En aquests moments en que ho tracta tant el to de veu, com la música, pugen de volum.. A més la música es fà més rápida, com més impacient, fà sentir molt més l’opressió que sent de no poder tornar.
http://www.youtube.com/watch?v=N4Bbx1_4Dgc
En l’interpretació que fà del poema, Ovidi Montllor, es destaquen les parts del poema en que afirma que no es deixarà vèncer per l’enyorança, si no que sempre portarà la seva terra amb ell, i que es fà present l’esperança de poder tornar. Ho remarca, donan un to més greu a la veu i augmentan el ritme de la cançó.
http://www.youtube.com/watch?v=oZl5hCY5Fqg
En l’interpretació del poema de Banda Barretina, és torna a donar un to més alt i un ritme més ràpid en aquelles parts que tracten el sentiment d’enyorança que sent per la seva terra.
http://www.youtube.com/watch?v=PnvPZpdLtkE
D’entre les tres interpretacions de Corrandes de l’exili de Joan Oliver, escolliria la segona, l’intepretació d’Ovidi Montllor. Personalment crec que la seva veu dóna l'entonació i musicalitat necessària per al poema, ja que ajuda a interpretar completament el seu missatge. Transmet realment la desesperació, l’enyorança, la tristesa que sent al no poder tornar a la seva terra.
Silvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada