Aquella tarda teníem una guerra, saps tu Déu meu que hi tinc que anar pel bé del poble i pel meu bé, vull ser un home respectat i admirat.
Què la por que tinc me la treguis, ja que no vull morir, però com bon rei que sóc, si tinc que fer-ho, el meu destí i tu senyor em fareu arribar una senyal, que per petita que sigui em guií fins on vós em vulgueu portar. Mentrestant aquestes poques hores que queden, doneu-me força per continuar d’en peus, pujar-me al meu cavall amb honor i sortir cavalcant cap a aquelles terres maleïdes, on milions d’homes moren sense raó, aquelles terres on tenim que guanyar i tornar a casa amb el cap ven alt, poguent dir: ”victòria”.
Tu senyor meu, defensem dels mals que em puguin venir, i dels mals de cap de la cort que em fan patir.

Cora Ortega, 1er batchiller