Narcís Oller- La Bogeria

Puigcerdà, 1898.

“Avui, fent dissabte, m’he trobat unes velles anotacions. Són de poc després de que, juntament amb Sardà, anés a l’enterrament de Pere Nanot Renard, un home amb qui havia tingut problemes d’herència. Quan vaig guanyar-li el judici (que vam batejar com el Plet del boig), l’home va acabar en un manicomi. Encara recordo amb amargor quan em van avisar, poc després, de que s’havia suïcidat. No puc justificar aquella sensació de culpabilitat, ja que, al cap i a la fi, era boig, i no m’havia de sorprendre que hagués fet aquella bogeria. Però, no sé per què, el seu enterrament em va afectar molt. Em van venir remordiments per haver-me burlat d’ell. Potser jo podria haver intervingut en la seva bogeria? Abans d’aquell moment ho hagués negat rotundament, basant-me en el determinisme fatalista, que parla de que el nostre destí ve determinat per l’herència, i m’hagués convençut que qualsevol relació amb la seva mort era casualitat, és a dir, que jo no en tenia cap culpa. Però a partir d’aquella experiència em vaig començar a plantejar si realment havia estat casualitat que es suïcidés poc després de que jo aconseguís que el tanquessin al manicomi. I si les teories no fossin tan certes com semblaven? I si la societat i la seva manera de marginar les persones o burlar-se d’elles hi tenen molt a veure? Em sembla que començo a dubtar de la innocència dels que hem tractat sense respecte als que nosaltres mateixos havíem titllat de bojos. Ara sento la necessitat de mostrar a la societat les meves reflexions, per tal de que coneguin la meva visió i que no creguin que el que fan està lliure de conseqüències. Així que escriuré una novel·la que tracti la bogeria, però també quina és la posició de la societat davant d’aquesta enfermetat, tot reflexionant sobre les idees naturalistes.”

Hem escollit tractar l’experiència que va dur Narcís Oller a escriure la bogeria perquè és el llibre que acabem de llegir i ens ha semblat interessant tractar la relació entre el que conta el llibre i la vida de l’autor, ja que és una història versemblant i no només una invenció de l’autor.

Natàlia Bel, Celia Cárdenas, Laïla El Kheshen, Cristina Méndez.