Cavallers de la taula rodona i novel·les de Chrétien de Troyes

Els cavallers de la taula rodona, és una ordre de cavalleria mítica llegendària, que apareix en la literatura i en les llegendes artúriques. Segons aquestes, l'ordre va ser fundada una vegada en que Arturo va ser proclamat rei de Britania i va fundar la seva cort en Camelot. El rei de Leodegrance, que governava les terres de Cameilard, amb motiu de les noces de la seva filla amb el rei Arturo li va regalar la taula que va donar origen a l'ordre. La taula tenia cent cinquanta places que no sempre estaven cobertes, i en elles es van asseure els més dignes cavallers del seu temps segons compte la llegenda, la importància que la taula fos rodona resideix en que ningú la presidia, és a dir, que els quals allí s'asseien cap estava per sobre dels demés. L'ordre va començar a decaure quan va sorgir la demanda del Sant Grial que va fer que molts dels cavallers partissin en la seva busca i molts perdessin en ella, però el final definitiu de l'ordre va ocórrer quan es van descobrir els amors adúlters entre l'esposa del rei, Ginebra i el primer cavaller d'est, Lancelot, el que va portar a una guerra civil i a la mort del rei a les mans de Mordred.
El simbolisme de la taula rodona va anar canviant amb el temps: comença sent un símbol de la fraternitat dels cavallers, d’una societat en que els valors són la destresa guerrera, el valor,etc. Per anar convertint-se poc a poc en un símbol cristianitzat que estableix la vinculació entre la cavalleria i la religió.
Els modèlics cavallers de la Taula Rodona (Lanzarote, Galván ...) són substituïts per un nou model de cavaller, els principis no són ja el valor i la proesa bèl.lica, sinó la fe, la castedat i la puresa de cor. Davant els valors profans, ara prevalen altre tipus de valors, els valors espirituals, cristians. S'identifiquen religió i cavalleria. I amb aquest "perfil" tan sols es troben tres cavallers: Perceval, Galaad i Bohort.
Alguns dels principis i característiques d'aquests cavallers, com el de la voluntat per fer o anar a la guerra, s'assemblen una mica a les que es descriuen en la crònica de Desclot.

Chrétien de Troyes va escriure diverses novel·les, i algunes d'elles són:

- Lancelot o el cavaller de la Carreta, que narra les aventures del cavaller Lancelot a la recerca de la reina Ginebra, presonera de Meleagant, i constitueix un clar exemple de l'amor cortès, terme que designa una sèrie de regles que regeixen la relació entre un amant i la seva dama. La dama sempre pertany a una classe superior a la de l'amant, i aquest ha de portar a terme certes proeses i sacrificis per tal de demostrar el seu caràcter extraordinari i la seva devoció per l'ésser estimat.

- Perceval o el conte del Graal,(començat a escriure cap a 1180), inicia la tradició de la matèria cavalleresca. Amb aquesta narració, l'autor introdueix el món mític de la cort del rei Artús i els seus cavallers, que busquen el Greal on es va recollir la sang de Crist crucificat. La novel·la va quedar interrompuda per la mort del seu autor, el que va afavorir l'aparició de diverses continuacions i exploracions en aquest tema literari.

Webgrafia:
http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/a/b/Caballeros_de_la_Mesa_Redonda_f675.html
http://blog.educastur.es/educacine/2007/04/22/excalibur/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Chr%C3%A9tien_de_Troyes
http://es.wikipedia.org/wiki/Lancelot,_el_Caballero_de_la_Carreta
http://es.wikipedia.org/wiki/Perceval,_el_Cuento_del_Grial

Natàlia Bel