Els trobadors i la Comtessa de Dia. / Verónica Coca

Els trobadors.

Qui eren?

Un trobador és un cantor, amb gran domini de la retorica i de la música, que integreaven la lírica provençal des dels segles XII i XIII.
Creava composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars.

Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època, començant pel primer trobador conegut, Guilhèm d'Aquitània al Papa Climent IV o el famós rei d'Anglaterra Ricard I Cor de Lleó (que abans de presidir la cort anglesa va ser duc d'Aquitània i comte de Poitiers), a altres personatges de la noblesa com el català Guerau de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell; fins arribar a trobadors famosíssims d'origen humil, com era el cas de Marcabru, que començà com a joglar.

Alguns trobadors van ser:

Trobadors occitans
• Guilhèm de Peitieus
• Aimeric de Peguilhan
• Arnaut Daniel
• Bernat de Ventadorn
• Beatritz de Dia (Comtessa de Dia)
• Bertran de Born
• Ernoul el Vielh
• Folquet de Marselha
• Gaucelm Faidit
• Guiot de Dijon
• Guiraut de Bornelh
• Guiraut Riquier
• Jaufre Rudèl
• Marcabru
• Peire Cardenal
• Pèire Vidal
• Raimbaut d'Aurenja
• Raimbaut de Vaqueiras
• Ramon de Miraval

Trobadors catalans
• Guerau de Cabrera
• Berenguer de Palou
• Alfons el Cast
• Ponç de la Guàrdia
• Guillem de Berguedà
• Guillem de Cabestany
• Huguet de Mataplana
• Ramon Vidal de Besalú
• Ponç d'Ortafà
• Formit de Perpinyà
• Guillem Ramon de Gironella
• Pere el Gran
• Pere Salvatge
• Cerverí de Girona (Guillem de Cervera)
• Jaume el Just
• Berenguer d'Anoia
• Jofre de Foixà
• Amanieu de Sescars
• Frederic III rei de Sicília
• Ponç Hug d'Empúries

Trobadors italians
• Sordello


Historia.

Aquesta moda va néixer en Occitània durant el segle XI, el primer trobador del qual es té constància va ser Guilhèm d'Aquitània (1071-1127), duc d'Aquitània. L'estil va florir en el segle XII. Els trobadors normalment viatjaven grans distàncies, ajudant així a la transmissió de notícies entre una regió i altra.
Hi ha diverses raons per les quals s'inclou l'estudi dels trobadors dintre de la història de la literatura catalana malgrat que són poetes que escrivien en una llengua que no era exactament el Catalá, la poèsia dels trobadors, sorgeix a Occitània a finals del segle XI, afecta també a Catalunya i el nord d'Itàlia conformant una literatura d'una unitat notable. De fet, en aquell temps, i fins a finals del segle XIX, la idea que el català formava part de l'occità.


Bernart de Ventadorn, trobador medieval occità segons un manuscrit del segle XIII sobre la música trobadoresca.






Un exemple de cançó de trobador es aquesta de Guillem de Cabestany, el trobador a qui s'atribueix una de les biografies més repetides i tristes de tots els temps té també una de les cançons més belles i conegudes de la lírica trobadoresca, en què mostra la seva total dedicació a la dama que el té presoner d'amor.


I
Lo dous cossire
que.m don'Amors soven,
dona, . m fai dire
de vos maynh ver plazen.
Pessan remire
vostre cors car e gen,
cuy ieu dezire
mais que no fas parven.
E sitot me desley
per vos, ges no.us abney,
qu'ades vas vos sopley
ab fina benevolensa.
Dompn'en cuy beutatz gensa,
maytans vetz oblit mey,
qu'ieu lau vos e mercey.

II
Tots temps m'azire
l'amors que.us mi defen
s'ieu ja.l cor vire
ves autr'entendemen.
Tout m'avetz rire
e donat pessamen:
pus greu martire
nulhs hom de mi no sen;
quar vos qu'ieu plus envey
d'autra qu'el mon stey
desautorc e mescrey
e dezam en parvensa:
tot quan fas per temensa
devetz em bona fey
penre, neus quan no.us vey.

III
En sovinensa
tenc la car'e.l dous ris,
vostra velensa
e.l belh cors blanc e lis;
s'ieu per crezensa
estes vas Dieu tan fis,
vius ses falhensa
intrer'em paradis;
qu'ayssi.m suy, ses totz cutz,
de cor as vos rendutz
qu'autra joy no m'adutz;
q'una non porta benda
qu'ieu.n prezes per esmenda
jazer ni fos sos drutz,
per las vostras salutz.

IV
Tot jorn m'agensa
I desirs, tan m'abelhis
la captenensa
de vos cuy suy aclis.
Be.m par que.m vensa
vostr'amors, qu'ans qu'ie.us vis
fo m'entendensa
que.us ames e. us servis;
qu'ayssi suy remazuts
sols, snes totz ajutz
ab vos, e n'ai perdutz
mayns dos: qui.s vuelha.ls prenda!
Qu'a mi platz mais qu'atenda,
ses totz covens saubutz,
vos don m'es jois vengutz.

V
Ans que s'ensenda
sobre.l cor la dolors,
merces dissenda
en vos, don', et Amors:
jois vos mi renda
e.m luenh sospirs e plors,
no.us mi defenda
paratges ni ricors;
qu'oblidatz m'es tot bes
s'ab vos no.m val merces.
Ai, bella doussa res,
molt fora gran franqueza
s'al prim que.us ayc enqueza
m'amessetz, o non ges,
qu'eras no sai cum s'es.

VI
Non truep contenda
contra vostras valors;
merces vo.n prenda
tals qu'a vos si'honors.
Ja no m'entenda
Dieus mest sos preycadors
s'ieu vuelh la renda
dels quatre reys majors
per qu'ab vos no.m valgues
merces e bona fes;
quar partir no.m puesc ges
de vos, en cuy s'es meza
n'amors, e si fos preza
em baizan, ni us plagues,
ja no volgra.m solses.

VII
Anc res qu'a vos plagues,
franca dompn'e corteza,
no m'estet tan defeza
qu'ieu ans non la fezes
que d'als me sovengues.

VIII
En Raimon, la belheza
e.l bes qu'en midons es
m'a gen lassat e pres. I
El dolç neguit
que em dona amor sovint,
dona, em fa dir
de vós molts versos agradables.
Pensant contemplo
el vostre cos estimat i gentil,
el qual desitjo
més que no faig evident.
I encara que em desencamino
per vós, no abjuro de vós,
que sempe us suplico
amb amor fidel.
Senyora en qui la bellesa brilla,
moltes vegades m'oblido de mi,
quan us lloo i us demano.

II
Que sempre em detesti
l'amor que us prohibeix a mi
si alguna vegada el cor desvio
vers un altre afecte.
M'heu pres el somriure
i donat pesar:
més greu martiri
cap home no sent;
perquè que jo més anhelo
que a cap altra que al món sigui
refuso i ignoro
i maltracto en aparença;
tot quan faig per temença
heu en bona fe
de prendre, fins i tot quan no us veig.

III
En record
tinc la cara i el dolç somriure,
el vostre valor
i el bell cos blanc i llis;
si en la meva creença
fos tan fidel a Déu,
viu sense dubte
entraria en el paradís;
que així estic
de tot cor a vós rendit
que altra no em dóna goig;
que a cap altra de les més senyorials
jo no li demanaria
jeure ni seria el seu amant
a canvi d'una salutació vostra.

IV
Tot el dia sento
el desig, tan m'agrada
el capteniment
de vós a qui estic sotmès.
Bé em sembla que em venci
el vostre amor, que abans que us veiés
era el meu pensament
que amar-vos i servir-vos;
així he restat
sol, sense cap ajuda
amb vós, i he perdut
molts favors: qui vulgui que els prengui!
Que a mi em plau més esperar-vos,
sense cap acord conegut,
ja que de vós m'ha vingut el goig.

V
Abans que s'encengui
sobre el cor el dolor,
mercès davallin
en vós, senyora, i Amor:
que el goig a vós em lliuri
i m'allunyi sospirs e plors,
no us separin de mi
noblesa ni riquesa;
que se m'oblida tot bé
si amb vós no trobo acolliment.
Ah, bella i dolça criatura,
seria una gran bondat
si la primera vegada que us vaig sol•licitar
m'haguéssiu estimat molt o gens,
perquè ara no sé on sóc.

VI
No trobo armes
contra vostres poders;
pietat vos prengui
de tal manera que us sigui honorable.
Que no m'escolti
Déu entre els que preguen
si jo vull la renda
dels quatre reis majors
a canvi que amb vós no em valguin
ni la pietat ni la bona fe;
ja que no em puc allunyar de cap manera
de vós, en qui s'ha posat
el meu amor, i si fos acceptat
besant, i us plagués,
mai no em voldria lliure.

VII
Mai res que a vós us plagués,
franca i cortesa senyora,
no em serà tan prohibit
que no m'afanyi a fer-ho
sense pensar en cap altra cosa.

VIII
Raimon, la bellesa
i el bé que hi ha en la meva dama
m'han gentilment lligat i pres.





La comtessa de Dia.


Beatritz de Dia, coneguda com a Comtessa de Dia va viure a finals del s.XII i mitjans del s. XIII va ser una trobadora occitana de la qual n'han pervingut alguns poemes, però de la seva vida se'n sap molt poc, ja que no són diversos els personatges històrics documentats que podrien correspondre a aquesta trobadora.
Fou filla del Comte Isoard II de Dia, una ciutat sobre el riu Droma, en el comtat de Provença. I fou esposa de Guillem o Gilhem de Peiteu o Poitiers, comte de Viennois, tot i que sembla que estava enamorada de Raimbaut d'Aurenja.

Aquest es un dibuix medieval de la Comtessa de Dia.






Les obres conegudes d’aquesta trobadora són:
• "A chantar m'er de so q'ieu non volria"
• "Ab joi et ab joven m'apais"
• "Estat ai en greu cossirier"

La seva cançó "A chantar m'er de so qu'eu no volria", és l'única peça trobadoresca d'autoria femenina la música de la qual sobreviu intacta.
Aquesta és la transcripció moderna de la cançó. El text en llengua provençal:

WEBGRAFIA:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador#Hist.C3.B2ria_i_literatura

http://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_(trobadors)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Beatritz_de_Dia

www.uoc.edu/lletra