Un serventès és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. Després de la cançó és el gènere més estès. S'anomena així perquè se servia de la melodia d'una cançó. S'utilitzava per raons de temps, d'oportunitat en la seva aparició i perquè fos fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra.
El serventès és una poesía moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc. Les variants més importants són les següents:

Serventès moral: Blasma mals costums o abusos de determinats estaments socials, dóna preceptes de comportament, critica la degeneració dels costums dels cavallers.

Serventès personal: Es tracta d'un atac i una sàtira contra persones odiades pel trobador.

Serventès polític: El trobador es converteix en portaveu d'un país, un senyor o una política que defensa al mateix temps que ataca el país, el senyor o la política contrària.

Serventès literari: Es tracta de manifestos, exposició de gustos literaris, critiques contra la manera de fer de determinat trobador.

(http://ca.wikipedia.org/wiki/Sirvent%C3%A8s)



Aquest es un sirventés de Bertran de Born versionat per Alfons Serra-Baldó:

Trompas, tabors, senheras e penos
et entresenhs e chavals blancs e niers
veirem en brieu, que.l segles sera bos,
que om tolra l’aver als usuriers,
e per chamis on anara saumiers
jorn afiatz ni borges des doptanza
ni merchandiers qui venha de ves Franza;
anz sera rics qui tolra volontiers.

Aviat veurem trompes i tambors, senyeres, penons i insígnies, i cavalls blancs i negres. Els temps seran bons: hom prendrà als usurers tot el que tenen, i de dia no transitarà pels camins cap bèstia de càrrega amb seguretat, ni cap burgès sense temença, ni cap mercader que vingui de França; es farà ric el que estigui disposat a robar.

(http://usuarios.lycos.es/allagostera/trobadors/born.htm)


Alba Garcia Perez 1rBatx