El Roman de Renart és una obra composta per relats curts independents, de vegades en prosa, però en la seva majoria en versos octosílabs. Escrits en francès, llengua romanç d'on li ve el nom de roman, existeixen 27 branques escrites, al llarg dels temps, per autors diferents. Aquests relats estan protagonitzats per animals, sent els principals el llop « Ysengrin » i sobretot la guineu « Renart ».

El Barlaam i Josafat, hereu del Calila i Dimna i del Sendebar, analitza detalladament l'herència i les fonts que van influir en la gestació del Barlaam i Josafat. Entre elles, Carner esmenta el Lalita-Vistara, el Panchatranta, la Disciplina Clericalis, a més dels ja esmentats Calila i Dimna i Sendebar. En totes elles topem amb el mateix argument: un rei que no té fills i que implora als cels el naixement d'un tema que ja trobem en Abraham ,aquest fill després d'una sèrie d'esdeveniments es convertirà en eremita i abraçarà la religió i la recerca de Déu, Bé absolut de totes les coses), ens porta l'episodi que després tractarem en les dues obres de Llull. Sant Josafat, després d'adoptar la religió cristiana, haurà d'enfrontar-se a belles dones que li requereixen de pecat de luxúria en tot moment; el mag Theodas, per a enfonsar l'esperit de Josafat ho tancarà en una cel•la amb nombroses donzelles de gran bellesa que intentaran seduir-lo i pretendran induir-lo al delicte carnal:

alex pérez

http://www.revistamirabilia.com/Numeros/Num1/divino.htm