Els almogàvers eren unes companyies de soldats mercenaris, sobretot catalans i aragonesos, que s'havien constituït lluitant al servei de la corona catalanoaragonesa a la Península Ibèrica contra els sarraïns. Més endavant, van participar en les Guerres de Sicília al servei del rei Frederic II. En aquella època eren coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla.
A començaments del segle XIV, la Pau de Caltabellota va obligar Frederic II de Sicília a dissoldre el seu exèrcit, integrat, principalment, per mercenaris almogàvers.
Roger de Flor va ser un dels comandants més importants dels mercenaris almogàvers d'aquest exèrcit. Era el segon fill d'un noble alemany anomenat Richard vom Blum i d'una dama italiana d'una família benestant de la ciutat de Brindisi. Aquest personatge també va ser conegut com a guerrer de fortuna, corsari i antic templer, que va optar per entrar al servei de l'emperador bizantí Andrònic II, interessat a frenar l'avanç turc. Roger de Flor es va dirigir a Constantinoble amb més de 6.000 almogàvers i un bon nombre de cavallers. Entre aquests hi havia Ramon Muntaner, que va escriure una crònica de l'expedició.
Després d'aconseguir diverses victòries a l'Àsia Menor, tot despertant alhora l'odi popular pels abusos dels seus homes, Roger de Flor va morir víctima de les intrigues de la cort imperial bizantina. Aleshores, els almogàvers van formar la Companyia Catalana d'Orient, amb base a Gal·lípoli, que va saquejar ferotgement la costa del nord del mar de Màrmara i la del Bòsfor, en una acció que es va conèixer com la "venjança catalana".
Dins la Crònica de Ramon Muntaner he escollit els episodis relacionats amb Roger de Flor:
Roger de Flor va signar un contracte amb l'emperador de Constantinoble, dins del qual figurava el seu casament amb Maria de Bulgària, neboda de l'emperador. La cerimònia es va celebrar seguidament de l'arribada de la Companyia a la capital. Aquell mateix diu es va produir un enfrontament entre els catalans i els genovesos que dominaven la cort.
E con foren en Constantinoble, l'emperador, lo pare e lo fill, los reeberen ab gran goig e ab gran plaer, e totes les gents de l'emperi.
Mas si ells n'eren alegres, los genoveses n'eren dolents, que ben veïen que si aquesta gent hi durava, que ells havien perduda la honor e la senyoria que ells havien en l'emperi, que l'emperador no gosava fer sinó ço que ells volien, e d'aquí avant no els preara res. Què us diré? Les noces se faeren, que el megaduc pres per muller la neboda de l'emperador, que era de les belles donzelles e de les sàvies del món, e havia entró a setze anys. E les noces se faeren ab gran alegre e ab gran pagament, e fo feta paga de quatre meses a tothom.
E mentre aquesta festa era tan gran, genoveses, per llur supèrbia, mogren batalla ab los catalans, sí que la brega fo molt gran.
E con foren en Constantinoble, l'emperador, lo pare e lo fill, los reeberen ab gran goig e ab gran plaer, e totes les gents de l'emperi.
Mas si ells n'eren alegres, los genoveses n'eren dolents, que ben veïen que si aquesta gent hi durava, que ells havien perduda la honor e la senyoria que ells havien en l'emperi, que l'emperador no gosava fer sinó ço que ells volien, e d'aquí avant no els preara res. Què us diré? Les noces se faeren, que el megaduc pres per muller la neboda de l'emperador, que era de les belles donzelles e de les sàvies del món, e havia entró a setze anys. E les noces se faeren ab gran alegre e ab gran pagament, e fo feta paga de quatre meses a tothom.
E mentre aquesta festa era tan gran, genoveses, per llur supèrbia, mogren batalla ab los catalans, sí que la brega fo molt gran.
A finals de 1304, un cop alliberada Anatòlia, l'emperador va reclamar la presència urgent de Roger de Flor a Constantinoble: el pare de Maria de Bulgària, esposa del megaduc, havia mort i un germà del rei havia usurpat el tron.
Roger de Flor -molt despagat con en aquella saó havia a desemparar lo regne de Natoli, que havia tot guanyat e restaurat dels turcs e de dolor- va exposar el fet al seu consell i va demanar-li la seva opinió:
E finalment lo consell fo aital donat: que de tot en tot anàs acórrer a l'emperador, e que l'hivern venia a dors, e que en aquell hivern farien compliment a l'emperador d'açò que ops hauria, e puis a la primavera tornarien a Natoli.
Roger de Flor va ser rebut amb gran festa a Constantinoble. Poc temps després arribava Berenguer d'Entença per unir-se a la Companyia. Roger de Flor va oferir a Berenguer d'Entença, amb la vènia de l'emperador, el megaducat. Ell va ser investit Cèsar de l'imperi:
E tantost con açò hac fet, l'emperador, davant tuit, féu-se asseure de prop de frare Roger, e donà-li la verga, e el capell, e la senyera e el segell de l'emperi. E cèsar és aital ofici que seu en una cadira qui és prop d'aquella de l'emperador, que no és mas mig palm pus baixa. E pot fer de l'emperi tot aitant con l'emperador. (...) E així fo creat frare Roger cèsar; e troba's que quatre-cents anys havia que cèsar no havia haüt en l'emperi de Constantinoble, per què fo la honor molt major. E con tot açò fo fet ab gran solemnitat e ab gran festa, d'aquí avant hac nom En Berenguer d'Entença "megaduc", e frare Roger "cèsar".
Més tard, Roger de Flor amb la seva família, Berenguer d'Entença i les seves tropes van dirigir-se a Gal·lípoli, prop de l'antiga Troia, per passar-hi l'hivern.
Assassinat de Roger de Flor
Decidit a tornar a Anatòlia a la primavera, Roger de Flor va traslladar-se a Constantinoble per tancar les condicions econòmiques amb l'emperador qui, en un primer moment, va oferir a la Companyia una "mala moneda", una moneda amb un contingut de metall molt més baix del que corresponia. Els tractes es van tancar amb la concessió a Roger de Flor de tot lo regne del Anatoli e totes les illes de Romania; e que passassen al Natoli, e que el cèsar partís ciutats, viles e castells per sos vassalls.
Decidit a tornar a Anatòlia a la primavera, Roger de Flor va traslladar-se a Constantinoble per tancar les condicions econòmiques amb l'emperador qui, en un primer moment, va oferir a la Companyia una "mala moneda", una moneda amb un contingut de metall molt més baix del que corresponia. Els tractes es van tancar amb la concessió a Roger de Flor de tot lo regne del Anatoli e totes les illes de Romania; e que passassen al Natoli, e que el cèsar partís ciutats, viles e castells per sos vassalls.
De retorn a Gal·lípoli va enviar la seva família -la seva dona estava embarassada de set mesos- a Constantinoble i va dirigir-se a Andrinòpoli per acomiadar-se del fill de l'emperador, Miquel Paleòleg. Malgrat els advertiments de la seva família i del consell de la Companyia, que es va reunir diverses vegades per intentar convèncer-lo del perill que corria, ningú no el va poder dissuadir de les seves intencions.
Com lo cèsar partí de Gal·lípoli, de la host, ell deixà per cap e per major lo megaduc En Berenguer d'Entença, e en Bernat de Rocafort per manescal de la host; e així anà per ses jornades tant, que venc a la ciutat d'Andrinòpol. E el fill de l'emperador, xor Miquel, eixí-li a carrera e el reebé ab gran honor, e açò féu lo malvat per ço que veés ab quina companya venia. E con fo entrat a Andrinòpol, lo fill de l'emperador estec ab ell, ab gran goig e ab gran alegre que el cèsar féu d'ell; e xor Miquel faïa d'ell atretal.
El vuitè dia de la seva arribada, Miquel Paleòleg va homenatjar Roger de Flor amb un sopar i li va preparar una emboscada:
(...) e con hagren menjat, aquell Girgon, cap dels alans, entrà en lo palau on estava xor Miqueli ab sa muller e el cèsar, e van trer les espaes e van tot especejar lo cèsar e tots aquells qui ab ell eren; e puis per la ciutat mataren tots quants ab lo cèsar eren venguts, que no n'escaparen mas tres qui se'n muntaren en una campaner.
Inicialment vaig trobar que Roger de Flor es va dirigir a Constantinoble amb més de 6.000 almogàvers i un bon nombre de cavallers. L'episodi de Roger de Flor, Cèsar de l'imperi, també parla d'això, de quan el pare de Maria de Bulgària havia mort i un germà del rei havia usurpat el tron. Llavors es va reclamar la presència urgent de Roger de Flor a Constantinoble.
Roger de Flor va morir víctima de les intrigues de la cort imperial bizantina. Aleshores, els almogàvers van formar la Companyia Catalana d'Orient, amb base a Gal·lípoli. D'això en parla Ramon Muntaner a l'episodi de l'assassinat de Roger de Flor, on de retorn a Gal·lípoli va enviar la seva família a Constantinoble.
Webgrafia:
Julián García
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada